Són les 6 del matí i estic molt nerviosa a la sortida… com sempre. Arranquem i tothom surt esperitat, fins i tot els caminaires! Al cap d’1/4 d’hora ja no tinc ningú darrera. Be, sí, 2 caminaires que diuen és la seva primera UT. Em desanimo molt, no ho entenc… tant dona, començo a pujar el Taga. Abans d’arribar a dalt passo a 2 homes que només veurem s’han posat a córrer.
Què li passa a la gent? Estan sonats? A 20 metres veig per davant meu al Pau que li retallo poc a poc. Dalt del cim està el Tronja animant a tothom a “grito pelao”.
Tiro avall cap a Pardines i el Pau que baixa cagant osties m’agafa, anem junts fins a Pardines, km 20. Allà omplo camel, menjo quelcom i tiro cap al Coll de Tres Pics. De camí enganxo a l’Alpenser, em poso davant i marco ritme.
Al Coll de 3 Pics, km 30, hi ha avituallament de pasta i ja somio amb ella, em sentarà de puta mare!!! Nomes arribar ens diuen que nomes els hi queda fruita, un parell de gots de coca-cola calenta i cervesa calenta. Desalentador… tinc gana!!! Ens diuen que allà ja han abandonat 4 persones. No m’estranya!!! Menjo 4 fruits secs, una cullarada de pasta que ha sobrat d’un plat i tiro cap al Coll de la Marrana, km 37.
Al coll de la Marrana fot un vent de collons i ens posem paravent i guants. Em foto un glop de cervesa que és l’única cosa que tenen i marxem cap a Bastiments a ritme tranquil doncs ara ve una de les parts més dures. L’Alpenser posa el ritme i el Pau i jo el seguim. Abans d’arribar al pic, el Pau agafa un globus tremendo, li dic que s’assegui i mengi quelcom però ell insisteix en arribar a dalt.
A Els Bastiments fa molt fred, així que no espero al Pau i tiro cap al Pic Freser. La pujada es fa molt dura i les crestes se m’entravessen. Menjo quelcom, però tinc molta gana. El Pic de l’Infern se’m fa etern, pugem i tornem a enrere per anar cap al Coll de Noucreus que va fent un puja i baixa que em deixa tova.
Crec que ja vaig en globus. Menjo una barreta però necessito quelcom més sòlid. Estic somiant amb l’amanida de patata de Núria, així que tot i el pajarote baixo alegre.
Només arribar a Núria veig la cara del noi de l’avituallament que sembla que em demani disculpes… No m’ho puc creure, se’ls hi ha acabat el menjar fa estona! Veu que m’acabaré desmaiant i el pobre em posa una mica de pa amb tonyina que han anat a demanar a uns acampats . També em donen un trocet de pizza de la que haurien de menjar ells. Estic molt desanimada, 48 kms sense menjar res sòlid i ara hem de pujar el Puigmal , no se si tindré forces.
A Núria abandonen una quinzena de persones. Em miro el pujadot que ve ara i intento no pensar més en el menjar. He d’aconseguir arribar a dalt sense que se’m faci de nit i ja han tocat les 8. Tiro endavant i deixo al Pau menjant un troç de pa amb tonyina. Aconsegueixo arribar al Puigmal km 52 tot just es fa fosc i veig que el Pau s’ha quedat molt lluny de mi.
Gràcies als companys Paco, Juanito i Dolo per estar al Puigmal (Foto Paco Ramos)
Al cim m’animen molt la Dolo i el Paco Ramos i intento menjar una mica d’arròs amb llenties però estan tant fredes que no m’entren. Fa molt fred i el vent bufa fort. Em prenc un glop de Voll Damm i començo a córrer. Sento les cames molt be i ja he passat el més dur de la cursa així que baixo animada cap a Corral Blanc i Planoles.
Les cames em responen i com que fa molt fred apreto el ritme, les marques estan molt espaiades i de vegades dono voltes innecessàries doncs es molt fosc i no sempre encerto el caminet. Estic somiant amb l’avituallament de Corral Blanc, quina gana tinc!!!!
Comença a caure la boira i apreta el fred. Em desvien del corriol per anar camp a través i després de 5 minuts la boira es fa tan espesa que no em veig ni les bambes, ummm on es la següent cinta?? No la veig… i la del darrera? tampoc!!! Intento seguir la direcció que porto per intentar trobar la cinta, però no la trobo, reculo a retrobar l’anterior i tampoc… al costat, al davant, enrere, res!!!! NO VEIG RES!!!! I per colmo ara m’he desorintat, d’on venia? d’allà o d’allà?
Em passo així un quart d’hora, però res. Començo a tenir molt fred, el vent no te pietat i la boira es pixanera. Que faig? si em quedo aquí 5 minuts més em quedaré pajaritu!!! Ja no puc moure el llavi superior. Miro el mòbil, no hi ha servei…. Mireia, pensa ràpid!!!!! Ok, dono la cursa per perduda i decideixo que el millor es descendir per posar-me a sotavento.
Baixo camp a través per un lloc molt dret i molt guarro, però com que tinc les cames valentes baixo rapidet. En un quart d’hora sento que el vent amaina doncs em trobo entre muntanyes. La boira encara és espesa així que decideixo baixar una mica més… per fi marxa. Ara ja no tinc fred, però no tinc ni repunyetera idea d’on soc . Miro al voltant i intueixo que hi ha muntanya doncs els ulls dels Isards em miren des de dalt .
Pujo pel vessant dret doncs em dona la sensació que des d’allà veuré quelcom més, ni que sigui el perfil de la muntanya. Quan arribo a dalt crec sentir aigua, paro atenció, sí!!! Intento anar cap on sento la remor. Al cap de 10 minuts arribo a un barranc i el vaig seguint avall. Està ple de corriols de vaques ben emmerdats de fang i del que no es fang. Arribo a una cruïlla de barrancs i passo a l’altre banda… uiichh em mullo el peu.
No sé quanta estona porto doncs he perdut la noció del temps, però segur que ja deu fer més d’una hora i mitja que dono voltes. Miro el telèfon i em diu que puc fer trucades d’emergència… però decideixo no trucar, no cal alertar a tothom, ja me’n sortiré. Segueixo baixant per costat del barranc com puc amb vaques mortes incloses, fins que sobre una pedra veig una marca de GR mig esborrada, no trobo la següent però segueixo pel que sembla un corriol ben marcat.
Ara tinc cobertura, però si truco al Jaume o a l’organització els espantaré per res, doncs no els hi podré dir on sóc. Segueixo baixant pel corriol i al cap d’una estona vaig a donar a una pista… respiro fons i em passa pel cap que sembla que estic a la Font de l’home mort. No tinc cobertura… camino pista avall fins que en torno a tenir. Truco a l’organització i els hi dic que estic bé, que vaig caminant per una pista i que quan sàpiga on sóc ja els tornaré a trucar.
Aleshores truco al Jaume, doncs penso que si ja ha arribat s’assabentarà i serà pitjor. Li queden 6 kms. Els de l’organització estan nerviosos i em truquen un parell de cops. Els hi dic que no s’amoïnin que segur que la pista va a parar a algun lloc i que ja els avisaré. Al cap d’una estona trobo un cartell que posa “Mina Zaragoza”, així que truco a l’organització i em diuen que vinc de la Font de l’home mort i que tiri cap a Vilamanya que em recolliran allà. Començo a córrer avall, hi ha una estona… un pèl abans d’arribar em trobo al Jordi que em ve a recollir.
Li pregunto l’hora, són les 2 de la matinada!!!!!! Porto prop de 4 hores donant voltes perduda i 73 kms a les cames, però em trobo be!!! Li pregunto a quina hora tanquen el control de Planoles i em diu que a les 4:30… encara sóc a temps!! El Jordi truca a Planoles, però li diuen que ja ha passat tothom Ell em diu que em pot portar fins Montgrony i que continuï allà, però em salto un bon troç i no em sembla raonable. Res, accepto que la història s’ha acabat i vaig cap a meta. Merda … hagués estat un bon entreno per la UTMB. Avui estic força desanimada…
